- Éste es un fragmento de un artículo de Cincodías de Diciembre de 2003, un poco anticuado, pero me pareció bastante interesante y como hasta hace poco no había oído hablar de este peculiar experimento pensé que como yo quizás hayan más a los que pueda servir y aprender sin duda.-
Construir una buena cartera de valores no es algo sencillo. Tal vez por ello el día en que en Wall Street se realizó por primera vez un experimento que demostró que un mono podía batir las previsiones de los analistas bursátiles, a más de uno se le subieron los colores. El experimento consistió en dar a un chimpancé un grupo de dardos y hacer que los lanzase sobre las páginas de valores del diario The Wall Street Journal. Una vez lanzados los dardos se formó una cartera con los valores señalados por el mono y, a continuación, se comparó su evolución con las carteras construidas por varios analistas bursátiles de prestigio. Los resultados fueron sorprendentes y muy poco halagadores para los especialistas, ya que la cartera del mono superó con creces la rentabilidad de la seleccionada por los expertos.
Así, cuando se comparó el comportamiento de la cartera del chimpancé con el de los fondos de inversión referenciados al mercado norteamericano, se comprobó que ésta había superado al 85% de los fondos y al comportamiento de los principales índices bursátiles norteamericanos. 
El experimento incorporó a la jerga financiera un nuevo concepto -la cartera del mono- que equivale a un grupo de valores seleccionados al azar. Para algunos, el experimento del chimpancé confirmó también una teoría conocida como random walker, que asegura que el comportamiento de los mercados es absolutamente aleatoria y no hay forma de predecirlo con garantías de éxito.
Hay quien, sin embargo, no piensa lo mismo. Según explican los autores del libro 100 errores al invertir en Bolsa, el experimento del mono no es más que un mito. 'Se puede batir al mercado de forma sistemática y para hacerlo no sirven elecciones aleatorias, sino carteras bien construidas. La solución no está en la cartera del mono, sino en un buen gestor'.
- Algo similar es lo que se produjo en España con el llamado mono Merlín, que
De estos casos podemos pensar clara y llanamente que la suerte es muy importante en la inversión en bolsa, y que con esta pueden hacerse grandes fortunas o grandes ruinas.
YO creo y espero que eso no sea sola y únicamente así, pues la suerte en tu inversión depende de los conocimientos que se apliquen, y sobretodo el momento de compra. Los grandes gestores de inversión están “casi siempre” invirtiendo, cosa que provoca que si la bolsa refleja expectativas de crisis, se vean afectados por ella, y si son de crecimiento también las aprovechen, jugando intradía o mejor dicho a corto plazo. Por suerte o por desgracia el que espera la fase del ciclo adecuado tanto para salir como para entrar, conoce o intenta conocer la bolsa y sus posibles movimientos, aunque no siempre acierte.
Repito esta es mi opinión, y es tan solo un consuelo o motivación para intentar aprender a operar dentro de este mundo bursátil, puesto que si se tratase de suerte, todos los esfuerzos para comprender serían en vano y total podríamos echar una moneda al aire, aunque para eso, te vas al bingo.
Manel Peregrina Blasco
Soci del Club Borsa35
6 comentarios:
Hola Manel, abans de res espero que no t'importi que faci servir el català per participar. De la mateixa forma que suposo que per tu deu ser més fàcil expressar-te en castellà, per mi ho és en català.
Dit això, he de dir que no estic gaire d'acord amb tu i soc més proper a la idea del "mico" que inverteix en borsa. M'estranya que vosaltres que sabeu de borsa, molt més que jo segur que en sabeu, no tingueu en compte que la borsa (així com el mercat de cotitzacions de divises), i els beneficis que en deriven, no formen part d'un intercanvi de béns i serveis, que seria el beneficiós, sinó que es tracta de jugar a un gran casino mitjançant l'especulació. Almenys en els casos que generen més beneficis, ara no parlo de petits inversors que, al cap i a la fi, són unes víctimes més d'aquest joc.
Els individus no són tan racionals com els economistes acostumen a dir, d'aquí que la psicologia de l'inversionista sigui tan important. La mostra l'hem vist recentment amb la crisi dels bancs i les hipoteques subprime: quan es destapa el problema comença el pànic, els inversors venen les accions i aquestes baixen de preu. Aquestes baixades, al seu torn, fan entrar en pànic a encara més inversors que també venen les seves accions i es produeix una espiral difícil d'aturar.
Per altra banda també existeix una informació imperfecta. Tinc un amic que inverteix en borsa, però no ho fa ell, sinó un gestor. Aquest manega una quantitat d'informació privilegiada que fa caure de cul i amb aquesta aconsegueix beneficis. No cal dir que no tothom té aquesta informació, i això que el seu gestor tampoc és cap gurú, així que imagineu-vos els que realment tenen al seu abast la informació dels moviments abans de que succeeixin. I ja no parlem d'aquells que podem moure la borsa a la seva voluntat, com grans inversionistes a l'estil Soros o grans fons d'inversió americans.
Així doncs, no crec que es pugui predir els moviments de la borsa més enllà de pures estimacions, on qui acostuma a perdre són els petits inversors, i les arbitrarietats són a l'ordre del dia, d'aquí que el "mico" sigui el millor gurú financer que podem trobar.
Primer de tot, volia disculparme per trigar una mica en contestar, i també dir-te humilment que de Borsa en se ven poc, i em queda, espero, molt per aprendre.
També volia agraïrte la teva opinió, doncs tot el que dius és molt interessant, i amb les següents línies intentaré defensar algunes idees, que espero llegeixis, i comprenguis i després acceptis o rebutxis segons ho creguis convenient, pero que sàpigues que en cap moment el meu to intenta ser autoritari, (ni molt menys)
Pel que comentaves en relació a l'especulació de les borses, tens raó en certa mesura, i es que els individus que mouen els valors, ho fan amb tot l'afany de treure diners, i que fins i tot a curt plaç et donaria la raó de que les expeculacions i qualsevol tipu de noticia pot fer pujar o baixar una empresa sense cap raó económica-lógica evident, podent-se comparar amb un mico, un Bingo, o fins i tot a la loteria.
Pero una cosa es un dia, una setmana o fins i tot mesos, i una altre cosa es SEMPRE. pero ni l'home més ric del món pot saber que passarà demà a la borsa.
Si una cosa hem aprés al curs de borsa de fa unes setmanes, es que tothom ha acceptat com a vàlid, ( o sinó no se pas si haurá aprovat l'examen final :-) ) que la borsa es un reflexe de l'economia, avançat i a llarg termini. L'economia es basa en cicles, i si al llarg del temps la borsa ha pujat o baixat de forma molt drástica o consecutiva durant anys no deu ser perque als inversors amb més calers els hagi picat de comprar repsol, telefónica o terra, sinó perque el que s'espera d'aquestes empreses es que tinguin un futur creixement. Dic que s'espera, perqué com tu bé has explicat la psicologia té molta cabuda en tot inversor, i ni tan sols sabent el que pot passar ha de significar que realment succeeixi en el seu degut temps.
Quan s'inverteix s'ha de tenir en compte el que els altres fan depenent de raons psicológiques, manies, arrodoniment, o el que sigui. Aquesta psicologia tot i que no ho sembli, porta molt sovint al darrera un raonament si més no, económic o de sentit comú. Encara que no ho sembli abans d'una crisi bursàtil o un crack hem pogut veure una economía en una fase de Boom económic que porta anys creixent i que arriba a un punt on tothom es sobrepasa en el consum, en la inversió, en les obres públiques, en els salaris,etc. "Que todo vaya bien, es el mejor indicador para saber que algo va mal", i és questió, ara si de la psicologia dels inversors, que intentaran aguantar al màxim fins que la borsa peti. ( Exemples d'això son el crack del 29 on es va arribar a avisar mes de 5 cops des de la mateixa borsa de Wall Street que hi havia un problema, i ningú no feia cas perqué quan la borsa no fa més que pujar i ho ha fet durant anys, es complicat fer cambiar d'idea i entendre que aviat ho perdràs tot.
Amb el tema de les subprime passa quelcom semblant, i jo em pregunto, - No sabien el bancs que donar hipoteques a persones amb dificultats de pagament, titulitzant aquestes accions i venent-les a altres bancs o inversors comportaba un risc elevat en la seva estabilitat bancaria? Es que s’esperaba que la demanda fos sempre més gran que la oferta de vivendes, de forma que els preus mai poguéssin baixar i en cas de impagament es quedaríen amb un immbole revalortizat? Ben cert és que aquest grans bancs ja sabien el que feien, pero era la millor forma de crèixer tots aquests anys? Que feien les aditories d’aquests bancs o entitats de credit, no s’adonaven del que passava, no avisaven al govern de l’estat, a la FED o a algú? O es que tampoc interesava destapar el “marrón” fins al final, mentre s’intentava arreglar?
Doncs els inversors primer grans i després petits, van poc a poc adonant-se del que passa i el dubte que soposa tots aquests aconteixements, crescudes imparables, crédits barats i 100% financiats, i pignorats per fins i tot comprar a borsa. Tot aquest conjunt de fets generen un clímax creixent perfecte per a que en poc temps es produeixi l’ inici d’un crack. Sí es cert que per aquest clímax son necessaris elements irracionals, pero son fruit de la mateixa raó.
El que vull dir de tot això es que existeix una raó pels comportaments decreixents de fa gairebé un any a les Borses Americanes i des de finals de 2007 i el que portem d’any al IBEX. Es tracta d’una crisi financera pura i dura, de les que (diuen ) poques s’han vist i encara el camí de la qual no está clarament traçat.
Aixó del gestor que dius, no se com invertirán concretament, potser intradía, o com tu dius amb informació privilegiada, pero mai sabrem d’on treuen la informació, i nosaltres a menys que siguem familiars o alts directius, no coneixerem aquestes dades, doncs el que ens queda es fixarnos en l’economia i els mercats que com tu dius funcionen per expeculació.
Es més considerant els grans inversors, ja que has comentat -l’honorable George Soros-, son grans pel que saben i poden fer amb els seus coneixements, independentment de la fortuna que poseeixin. Fàcilment podríem citar una llarga llista de grans inversors que no ho son tant i viceversa. Ja se que per saber es important tenir empresa, banc o etc., pero nosaltres també podem intentar-ho, es més, que hi perdem?(ja ja, temps,calers,etc.)
Soposo que aquest Soros, es un gran especulador que juga amb els “tontos“ que fan el que ell vol, doncs una cosa és clara, i és que si no fós per que aquests ”seguidors” van creure que el que va fer tenia sentit, no s’haguéssin produït les crisis monetàries tan grans que va haber. Aquest home no estaria avui dia entre els més rics, no seria famós, i no el consideraríem especulador. Especulador, sí, pero amb criteri, i es aquest criteri el que cadascú ha de trobar dins d’un mateix i observant i interpretant l’entorn. Sense especuladors de divises com ell, el món no estaría tan malament com ara, sinó pijtor, ja que si aquest espavilat no hagués atacat la pesseta, la lliura o l’euro, ho hagués fet un altre poc temps després, adonant-se que quelcom incorrecte estaba badant pels mercats ( exemple clar d’un primer Banc Central Europeu o antic Banc Espanyol amb poca personalitat i autoritat que cedien a les plegaries de tothom), i tota la gent també l’hauria seguit, es digués vicente, pepito o menganito.
Prediccions, ningú les sap de forma exacte. A curt termini especulació i mareig, a llarg plaç....... tot pot passar. Mirant un gràfic podrem preveure una “possible” pujada, baixada o estancament pero dependrá molt de la gent, i en general dels mercats, nacionals o extrangers.
Som petits inversors i si bé es cert que se n’aprofiten els grans, doncs quan ells vénen nosaltres comprem i al inrevés, per aixó podem confiar en ben pocs, i aprendre, aprendre molt. Soposo que al final s’ha d’utilitzar tant l’experiència com la intuició ( la referida psicologia), i no dic llógica o sort, doncs les considero bastant diferents amb les anteriors.
Bé, amb aquest petit escrit ( que m’esbroncaran els ADMINISTRADORS del blog per colapsar la página ) volia intentar donar una mica la perspectiva que ni millor ni pitjor, tinc o m’he creat ( sa deu notar) amb el curs, no se si tu Carlos ets del club bolsa o vas fer el curs, si no es el cas, te’l recomano per fer-te cambiar de pensament. De Miguel Angel López Mendo, em sembla que fará un a l’autónoma al octubre o així.
Espero resposta i disculpes per l’esplaiament. Qui tingui qualsevol cosa a dir amb fundament que es llenci.
Atentament
Manel
Hola Manel, no pateixis que no em sento atacat ni el teu to és autoritari. El que sí que et puc dir és que de borsa jo en sé encara menys que tu, això esta clar, i que et prenc la paraula pel que fa al curs de borsa. Espero apuntar-m'hi de cara a l'any vinent. Deixa'm també felicitar-te per la resposta, creia que era impossible que algú escrigués més que jo, però finalment m'has superat. Per fer-ho una mica més "compacte" aniré comentant les idees que has aportat tractant de no estendre'm gaire, que sinó la gent del Club de Borsa s'avorriran de les nostres discussions.
En primer lloc estic totalment d'acord amb tu quan dius que qualsevol tipus de noticia (o rumor, no oblidem que aquests també existeixen) afecten al comportament dels inversors i de retruc al de la borsa. També és cert que això no passa sempre, però a nivell mundial els moviments per rumorologia van i venen pel que mai acabes de saber quan et tocarà a tu.
Sobre si demostra que una econòmica va bé estic parcialment d'acord amb tu. D'aquí pocs dies es celebrarà a Roma la reunió d'Estats proposada per la FAO per tractar el tema de la crisi alimentària. Una de les raons per les que els preus dels aliments s'han disparat (entre d'altres) és per l'especulació, per tots aquells que van decidir pagar el blat abans fins i tot abans de que aquest fos plantat. En alguns casos no representa un intercanvi de béns (en aquest cas blat) rea i per tant no està reproduint la bona situació (o mal estat) d'una economia. I el que és més important de tot això: d'aquesta especulació en depèn la vida de milions de persones.
L'exemple dels cracks que em poses és una de les millors mostres de que la borsa escapa al que podríem considerar l'economia real, és a dir, l'intercanvi autèntic de béns i serveis. Si realment jo estigués pagant 1 euro per una patata no hi hauria cabuda per a un crack. Ningú podria adonar-se de que aquesta patata que jo compro no existeix, simplement perquè realment estic intercanviant els meus diners a canvi d'una patata. No estic especulant. I qui diu una patata diu una acció d'una empresa de patates o de de Wolkswagen. Quan es compren coses que no existeixen o s'altera la oferta/demanda d'un bé a base d'especular tard o d'hora acaba petant.
Amb l'exemple de les hipoteques subprime tornem a coincidir. Fixa-t'hi que un altre cop defenses la meva tesi de que la borsa és impredictible. Tot això són exemples de la falta de regulació i transparència del mercat financer, que és una de les majors victòries del neoliberalisme. I de nou, com en el cas de la crisi alimentària, les víctimes són aquells que no en tenen cap culpa. La socialització de les pèrdues i la privatització dels beneficis és la norma als països més liberalitzats, especialment EUA i el Regne Unit. Que l'Estat es faci càrrec de les pèrdues del Northern Rock mentre aquest actuava en recerca del benefici propi és escandalós. O el que passa amb els Estats Units. Tots aquells que reneguen de l'Estat i tot el que representa ara corren a demanar liquiditat a la Reserva Federal.
De la mateixa forma, amb l'exemple de l'enfonsada de les borses americanes de l'any passat tornes a coincidir amb el que deia al primer comentari d'aquest article. Que les borses es desplomin, exceptuant catàstrofes naturals o conflictes armats, és un símptoma d'irracionalitat. La producció real de béns no necessàriament ha d'haver caigut prèviament a la caiguda de la borsa, com podria haver succeït amb un descens de la producció de patates per causes climatològiques, sinó que ho fan per una reacció en cadena dels inversors que tenen por de perdre els seus estalvis. La retirada de la inversió (prèvia a una hipotètica reducció de producció) sí que fa reduir la producció real de béns.
L'exemple dels cracks que em poses és una de les millors mostres de que la borsa escapa al que podríem considerar l'economia real, és a dir, l'intercanvi autèntic de béns i serveis. Si realment jo estigués pagant 1 euro per una patata no hi hauria cabuda per a un crack. Ningú podria adonar-se de que aquesta patata que jo compro no existeix, simplement perquè realment estic intercanviant els meus diners a canvi d'una patata. No estic especulant. I qui diu una patata diu una acció d'una empresa de patates o de de Volkswagen. Quan es compren coses que no existeixen o s'altera la oferta/demanda d'un bé a base d'especular tard o d'hora acaba petant.
Pel que fa als grans inversors també d'acord. Són grans inversors per dos raons: tenen informació privilegiada i poden forçar situacions favorables a ells. Per això també es necessiten dues coses: una xarxa social important i una quantitat de diners desorbitant. En Soros no necessita a ningú que el segueixi, el seu patrimoni és suficient per enfonsar economies senceres obligant-les a apujar la seva taxa d'interès, reduint així la seva activitat econòmica, amb un atac especulatiu sobre la seva moneda.
Amb el que sí que no estic d'acord, gens ni mica, és amb que sense especuladors com en Soros estaríem molt pitjor. Això que li preguntin als que van morir a la guerra de Timor Oriental o els que van morir de gana desprès del derrocament del president Suharto. O a tots els que van quedar a l'atur al Brasil desprès del seu atac a la moneda i, seguint les recomanacions del FMI, la pujada de taxes d'interès que va comportar. El Brasil no té un Estat del Benestar que protegeixi als aturats pel que a sud-amèrica atur és sinònim de fam.
En la meva modesta opinió, si no ets un gran inversor (i quan dic gran vull dir MOLT gran) o tens un gestor de borsa que pugui aconseguir informació privilegiada, no tens res a fer a la Borsa. Uns cops guanyaràs i d'altres en perdràs, però això mateix també passa al casino. Si tot estigués tan clar tothom seria ric i els analistes de borsa no estarien treballant per publicacions com El Economista. Si tan bé saben el que cal fer en cada moment perquè no es dediquen a invertir ells solets enlloc d'esbombar la informació que tenen i reduir els seus propis beneficis repartint-los amb els lectors?
Bé, espero no haver-me fet pesat tot i que molt em temo que no ho he pogut evitar. És difícil parlar per escrit de temes tan extensos i amb tants punts a tocar. De totes formes és un plaer discutir amb tu Manel i espero que els del Club de Borsa publiquin més sovint, que no hi ha gaires espais de debat econòmic a la UPF.
Hola company de blog, Carlos, torno a disculpar-me per la meva resposta tan retrasada, però tot i llegir la teva la setmana passada vaig quedar una mica trastocat i envers que no sabia exactament que contestar-te vaig preferir esperar i rumiar uns quants dies, al temps que també vaig una mica enfeinat.
Sincerament, coincideixo amb tu en el punt que l’especulació en les matèries primes pot haver fet agreujar el problema un cert punt, però aquesta no n’és ni de bon tros la causant, ja que existeixen altres factors com països emergents, que necessiten una gran quantitat, les males collites, o el bioetanol.
Tot i això el tema del blat, i pels països pobres, sonarà esbojarrat però per un costat, els països que només depenen de la agricultura, poden veure els seus termes d’intercanvi millorats, fins a hores d’ara amb preus molt baixos, es a dir, si se’ls deixa exportar a aquests preus, poden fer augmentar els seus ingressos tot i que altres productes que no els cultiven els hagin de comprar més cars. El problema més consistent es la prohibició que es fa a l’entrada de molts productes, tant a Europa com als Estats Units, la qual no permet el bon desenvolupament dels països en desenvolupament, en les poques activitats que saben fer.
Una de les coses que es comenta sobre la crisi alimentària, o del preu de les Commodities, es que fa uns anys també van apujar tant els preus d’aquests productes sinó com ara, bastant, però a diferència de l’actual situació aleshores els estats pobres no tenien suficient capacitat per consumir molts dels productes que ara consumeixen, pel que es important preguntar-se, es troben millor o pitjor? (suposo que aquest tema ens desvia un tant de l’inicial, però estaria chulo fer un debat eh)
Per poder concloure o guiar bé el que entre tu i jo estem debatin, que si més crec que no m’equivoco, es la fiabilitat de la borsa envers la psicologia que la domina i la racionalitat o explicabilitat dels successos o canvis de valor dels diferents actius en general, el que ens hauríem de preguntar és més concretament que considerem per veritat, i si considerem que els mercats financers actuen en el lliure mercat, i si això es viable, eficient o correcte.
Considero que no tinc prou coneixements del tema com per intentar explicar la meva opinió, i potser el millor que podem fer es considerar que ambdós tenim en part una mica de raó, doncs els nostres arguments o idees es produeixen en la realitat.
Tot i que sembli que estic portant el comentari cap a una banda una mica subjectiva o surrealista, d’interpretació de significats, això és el més important i interessant que podríem fer i et diré per que ho crec. En aquests últims dies he estat absorbit per el inici d’un llibre de George Soros, (que tot i no haver-me’l acabat te’l recomano) “La crisi del capitalisme global”, en el qual el nostre tema de discussió està tractat en profunditat, i s’explica com aquest inversor ( que en cap cas es considera especulador si més no filantrop ), ha guanyat la seva fortuna dubtant de la realitat. Esmenta una teoria de la reflexivitat que trenca amb el que ens ensenyen les universitat o facultats d’economia, es a dir la teoria econòmica de l’equilibri. I el cas concret dels mercats financers, els quals porten al desmadre, l’especulació, els booms, i finalment els batecs, les crisis económiques, financeres, alimentàries etc. Tot i que no està en contra del lliure mercat, si diu que d’aquí a poc es possible un trencament del món capitalista, si es veuen afectats interessos importants, i el que s’ha de fer es evitar-ho.
Bé no m’enrotllo més, el que volia esmentar es que
Que el més important no es arribar a la veritat, sinó qüestionar-la per poder millorar-la, i aprendre, i en el tema que tractem possiblement no n’hi ha una de veritat, pel que tots dos tenim certesa.
Sembla que no tinguem coses importants a fer, i només pensem en borsa, especulació i demés, però que entendre o al menys intentar-ho fer en aquests temes i altres temes, ens pot ajudar en la vida i molt, ja no només per guanyar diners es clar, sinó per entendre o veure el món d’una altra forma.
Bé encantat i fins un altre debat
Fins aviat
Manel Pelegrina
Molt bones de nou Manel, la veritat és que esperava amb candeletes la teva contestació. Jo també estic enfeinat amb els exàmens però segons quines discussions, i aquesta n’és una, m’atrapen. Dit això, anem al tema.
Està clar que hi ha diverses causes per a la crisi dels aliments, com en gairebé tots els problemes no només hi ha una raó, i menys en un món tan complex. Ara faig copiar-pegar d’un article del meu bloc. Soc una mica mandrós, ho sé. Existeixen diversos factors que en són les causes:
Per part de l’oferta:
- Dèficits de producció relacionats amb el clima
- Reducció del nivell de reserves
- Diversos canvis des dels acords de la Ronda Uruguai
- Augment dels costos del combustible
Per part de la demanda :
- Demanda emergent de biocombustibles
- Canvi en l’estructura de la demanda (països emergents)
Altres factors pertinents :
- Operacions als mercats financers
- Fluctuacions dels tipus de canvi
Aquestes són les raons que es publiquen a l’informe de la FAO de la passada reunió a Roma. L’especulació no és sinó una porció del problema, així que en aquest punt estem d’acord. Però el problema, com bé apuntes, és el proteccionisme occidental i les subvencions que es donen als productes agraris impedint la competència. En aquest sentit la PAC és un dels problemes més greus als que s’enfronten les agricultors de països en vies de desenvolupament.
Per altra banda, esta clar que els meus coneixements sobre la borsa i sobre l’economia són limitats a diferència dels teus. Si no vaig errat has estudiat (o estàs estudiant) econòmiques pel que en deus saber molt més que jo, que estudio polítiques. També et prenc la paraula amb el tema del llibre d’en Soros, queda pendent com a lectura per aquest estiu.
De totes formes ja havia sentit alguna cosa al respecte de que en Soros critica el sistema de mercats financers i juga precisament amb aquesta llibertat i descontrol que hi impera. Possiblement la solució sigui gravar els moviments a curt termini de capitals per evitar-ne l’especulació fent servir, per exemple, la taxa Tobin.
La veritat és que el debat ha estat profitós i estic d’acord en que tots dos tenim part de raó. Espero que la gent de CB35 s’animi a publicar articles més sovint i poder-nos trobar de nou en una discussió d’aquestes. Un plaer,
Carlos
Molt interesant el debat que esteu tenint.
Per tal que us sigui més fácil seguir amb aquest, hem creat un foro de debat a la següent direcció:
http://cluborsa35.mforos.com/
Si tenim qualsevol suggeriment o dubte feu-nos-ho arribar.
Publicar un comentario